La noció de pla

El pla és la unitat de treball en la realització d’un vídeo. En editar es munten plans, algunes vegades amb efectes de transició entre uns i altres, altres vegades sense efectes. És el que es coneix com a edició per tall i és la transició que domina, per exemple, a les pel·lícules de cinema.
El pla és una unitat de treball, però la seva concepció es pot definir des de dues perspectives diferents. Per una banda, des de la perspectiva espacial, i des d’aquest punt el pla es defineix en funció de l’aproximació de la càmera a la realitat que capta. D’altra banda, des de la perspectiva temporal, el pla es pot entendre segons la durada.
En els inicis del cinema, la càmera captava la realitat de manera contínua. El cinema era un hereu novell del teatre i, per exemple, en les escenes dels germans Lumière dels obrers sortint de la fàbrica o del tren entrant a l’estació, la filmació presentava una única aproximació a la realitat i es feia en temps real. No va ser fins a un moment posterior que la càmera va començar a planificar, és a dir a aproximar-se en diversos graus als motius i a trencar la continuïtat de l’acció mitjançant el muntatge.
Els plans, d’una banda, es construeixen a partir de les preses del rodatge. Per l’altra, constitueixen els elements a partir dels quals es construeix un muntatge. A continuació es comparen les nocions de presa i pla.

La presa i el pla

La presa es defineix com el conjunt d’imatges que es grava de manera ininterrompuda amb la càmera. És el conjunt de tots els fotogrames que queden entre el moment en què es prem el botó d’enregistrament per a iniciar l’enregistrament (REC) i l’instant en què es torna a prémer per a aturar-la. Les preses que es graven d’una acció o una situació són el material en brut a partir del qual s’elaborarà posteriorment la producció audiovisual.
ENG
En televisió, es denomina equip ENG (electronic news gathering o captació electrònica de notícies) els grups constituïts per un periodista, una càmera i potser per un operador de so. També es poden trobar configuracions formades per un càmera i un realitzador. És possible que aquest disposi d’un monitor connectat a la càmera per a visualitzar el que es va gravant. Al monitor la imatge és contínua; és a dir, tant si la càmera enregistra com si no, la imatge que es visualitza al monitor no té interrupcions. El càmera acostuma a indicar verbalment quan comença l’enregistrament. També és possible que se sobreimprimeixin a la pantalla les funcions de REC o STOP.
Amb els models actuals de càmeres que disposen de visor en color, el monitor adjunt pot ser prescindible. No obstant això, depèn sempre del nivell de qualitat que es requereixi en el projecte. Si bé el monitor presenta una fiabilitat molt superior als visors de les càmeres, aquests són molt pràctics i en moltes situacions permeten prescindir del monitor extern.
En una producció professional, una presa es repeteix tantes vegades com sigui necessari fins que es considera satisfactòria. El realitzador està atent a la imatge del monitor i valida l’actuació del càmera. En general, les preses dolentes es repeteixen fins que s’aconsegueix un material òptim. També es prenen imatges de recurs (plans de detall, preses des d’angles complementaris, plans generals o de situació, etc.) per a disposar de prou material per a solucionar imprevistos durant el muntatge. Disposar d’un repertori suficient d’imatges és un recurs excel·lent per a resoldre problemes que puguin aparèixer durant l’edició. Les necessitats que s’hauran de resoldre poden anar des d’errors en la continuïtat de l’acció fins a la necessitat de disposar de material suficient per a cobrir el temps d’una veu en off.
Posteriorment, durant la fase d’edició, del material de les preses se seleccionaran, únicament, els fragments necessaris per al muntatge final. Aquestes seleccions seran els plans del clip final. Vist des d’aquesta òptica, es pot dir que les preses són plans en potència; són un material en brut que, una vegada s’hagi seleccionat, originarà els plans del programa final.
Sincronia de la presa i l’acció
La presa és sincrònica amb l’acció; l’una i l’altra tenen la mateixa durada en temps real. Com a detall anecdòtic, es pot comentar que no totes les preses acaben gravades ni són susceptibles de convertir-se posteriorment en plans. El càmera o el realitzador poden experimentar preses complexes sense gravar-les. Es tracta de preses que es visualitzen al monitor per a experimentar els moviments de càmera que s’hauran de fer o per a assajar els desplaçaments o les accions dels actors. També en emissions en directe pot haver-hi preses que no es graven.

Clip amb el muntatge final

Preses de rodatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s