Plans expressius

L’aproximació de la càmera al personatge condueix a plans en els quals es representa el rostre o bé es limita l’enquadrament a una part del rostre. Es parla llavors de primers plans.
En els primers plans, els valors descriptius i narratius pràcticament han desaparegut i, en canvi, la potenciació dels valors dramàtics o expressius és màxima.
El primer pla és l’enquadrament ideal per a mostrar els sentiments dels personatges, com ara la felicitat, la ira, la por, etc. Els valors, en definitiva, que permeten aprofundir en la psicologia i en els conflictes dels protagonistes. Els elements aliens al rostre es marginen i la potenciació de les capacitats interpretatives dels actors i actrius és màxima.
Si bé els plans expressius tenen un valor dramàtic molt potent al cinema i als telefilms de ficció, en un altre tipus de productes, com ara els vídeos informatius, educatius o corporatius, els primers plans no solen tenir el mateix valor. Es poden utilitzar plans pròxims als personatges sense un valor introspectiu o expressiu, sinó simplement per a respondre a la finalitat bàsica de dinamitzar el muntatge.
Els plans que millor capten els plans expressius són el primer pla, el primeríssim primer pla i el pla de detall.

1) Primer pla (PP). S’hi poden representar les espatlles i la cara del personatge o només el rostre. Permet una aproximació introspectiva i té un valor dramàtic.

2) Primeríssim primer pla (PPP). La càmera s’aproxima més al rostre que el primer pla, amb la qual cosa es potencia fins i tot més el valor introspectiu, expressiu o dramàtic. Pot mostrar també una part del cos diferent del rostre, com ara les mans, i conservar el valor dramàtic.

3) Pla de detall (PD). Mostra un objecte o una part d’aquest. S’utilitza sovint com a pla de recurs o d’inserció durant l’edició. Pot ser que un element amb un mer valor narratiu adquireixi un valor dramàtic o un valor simbòlic. Per exemple, l’espasa làser dels cavallers Jedi té un valor narratiu; el ganivet de cuina de Cortina esquinçada, de Hitchcock, adquireix un valor dramàtic; l’os que es converteix en nau espacial a 2001: Odissea a l’espai, de Kubrick, té un valor simbòlic.

En resum, els plans generals situen el lloc on es desenvolupa l’acció, els plans mitjans informen sobre els moviments o les accions i els primers plans i els plans de detall expressen el component dramàtic o contribueixen a dinamitzar el muntatge.
Si durant la fase de realització es roda un nombre de plans suficient, es facilita en gran manera l’edició; una realització pobra comporta problemes i malbaratament de temps durant el muntatge. Durant l’edició es combinen els diferents tipus de plans per a donar un ritme determinat a la producció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s