La planificació en els inicis del cinema

La planificació en els inicis del cinema

Partint de la definició de pla que es basa en l’aproximació a la realitat, es consideren tres grans categories en les quals es poden agrupar els tipus de plans, que són el pla narratiu, el pla descriptiu i el pla expressiu.
En els inicis, el cinema era molt semblant al teatre pel que feia a la planificació. Els primers films eren fills directes d’una concepció més pròpia del teatre filmat des de la perspectiva de l’espectador que del cinema tal com el coneixem actualment. Les escenes es captaven en pla general i amb la càmera fixa. L’únic moviment que existia pràcticament en el pla era el dels actors que deambulaven, actuaven i es movien dins de l’espai enquadrat per la càmera.
No obstant això, molt aviat es va veure que estava naixent un llenguatge nou. Així, el film inicial dels germans Lumiérè, Arribada d’un tren a l’estació de Ciotat, si bé està filmat en un pla general estàtic, passa de mostrar tot el tren a captar-ne només un fragment a conseqüència del moviment del comboi. El pla passa de mostrar tot el motiu (definició del pla general) a mostrar-ne només una part (la qual cosa l’aproxima al pla de detall).
En els inicis del cinema només es concebia el pla general. No es preveia la possibilitat de tallar la imatge dels personatges ni la seva magnificació mitjançant el primer pla. Però en qüestió de pocs anys es va establir una semàntica visual que combinava plans extensos que mostraven l’escenari de l’acció amb altres de més centrats en l’individu que posaven l’èmfasi en les accions i que arribaven a apropar-se molt al rostre per a mostrar en detall expressions dels actors. El pas de la visualització de l’escena en pla general a la fragmentació de l’espai va constituir un pas decisiu en la construcció del llenguatge audiovisual.
De mostrar una acció dramàtica en un únic pla que contenia perfectament plantejament, el nus i el desenllaç en una sola seqüència es va passar a la fragmentació del motiu i a la recerca de les potencialitats expressives de diferents aproximacions a la realitat. Va ser un primer progrés en el llenguatge audiovisual l’actualitat i la conveniència del qual encara és present en l’actualitat.
L’escola de Brighton, Porter i Griffith són tres noms propis en l’evolució de la planificació.
  • L’escola de Brighton utilitzava el primer pla (PP) per a ampliar detalls que en pla general (PG) escapaven a l’atenció de l’espectador.

  • Porter també utilitzava el primer pla (PP). En un inici, es pretenia únicament destacar detalls i magnificar per a mostrar una aproximació que reclamés l’atenció de l’espectador. No existia el component afegit de la càrrega expressiva. El primer pla del bandit disparant al públic a Assalt i robatori a un tren (1903) n’és una mostra.

  • Griffith va fer un altre pas i va incorporar l’expressió dramàtica als primers plans (PP) dels personatges. Va utilitzar les aproximacions de la càmera amb finalitats dramàtiques. A El naixement d’una nació i a Intolerància, el primer pla (PP) adquireix una semàntica que encara perdura en l’actualitat.

El llenguatge audiovisual i les seves convencions s’han integrat plenament en la cultura actual. El cinema, la televisió, els còmics, les sèries d’animació i actualment els continguts audiovisuals del Web comparteixen aquests codis comunicatius. La fragmentació de l’espai que es du a terme quan s’enquadra i el grau d’aproximació de la càmera a la realitat origina la planificació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s