Els hàbits de la visió

La manera en la qual es du a terme habitualment la filmació domèstica té la seva explicació en la manera en què s’observa el món, és a dir, en els hàbits de la visió humana. És possible que hi hagi una certa analogia entre la manera de mirar i la manera de filmar. En una filmació domèstica abunden les escombrades constants; la càmera va d’un motiu a un altre sense solució de continuïtat. La generalització d’aquest estil de filmació entre la majoria d’usuaris no és casual i hi ha factors que ho expliquen. Hi ha una analogia entre la manera de mirar i la utilització espontània de la càmera de vídeo; aquesta similitud explica, en part, per què la majoria de filmacions domèstiques es fan amb un mateix patró.
Si no es planifica correctament, la filmació es pot convertir fàcilment en un registre continu, en un pas d’un objecte a un altre mitjançant escombrades més o menys ràpides. Aquesta manera de filmar dificulta que l’espectador pugui centrar l’atenció en els elements interessants que es volen mostrar. Així doncs, serà necessari conèixer les normes bàsiques que permeten fer correctament una filmació.
La manera com mirem
La manera com filma una càmera
En mirar, els ulls recorren l’espai visual existent davant de l’espectador d’una forma contínua i a gran velocitat. Així, el pas de mirar un objecte situat a poca distància de l’ull a un altre que es troba lluny es fa mitjançant un canvi gairebé instantani. El recorregut pràcticament no es percep i les imatges de l’objecte proper i del llunyà es capten perfectament individualitzades
Si s’aplica el mateix procediment que s’ha descrit anteriorment a la filmació, aquesta es converteix en una escombrada constant. Els mateixos objectes situats a distàncies diferents de la càmera apareixen desenfocats amb facilitat i el recorregut del canvi de focus entre ells es converteix en una escombrada o un moviment borrós de la imatge.
Tret que la persona tingui problemes de visió, els objectes que s’observen es veuen nítids i enfocats. Canviar la vista d’un objecte a un altre no implica cap temps d’enfocament. La nitidesa és instantània.
La càmera no té la precisió d’enfocament de l’ull; per més ràpid que sigui el mecanisme d’enfocament, en una filmació amb moviment continu sempre s’aprecia la cerca de focus.
Si l’autofocus està activat, és fàcil que es visualitzi la cerca del punt de focus.
En el cas del focus manual, hi ha vegades en què el canvi de focus s’utilitza deliberadament com a recurs del llenguatge audiovisual.
Ja sigui d’una manera o d’una altra, el procediment d’enfocament resulta visible a la càmera i imperceptible en la visió humana.
Encara que es mantingui la mirada fixa en un objecte, l’observador continua percebent allò que ocorre al seu voltant. Malgrat mantenir la vista fixa en un punt, la informació visual de l’entorn es continua rebent i processant.
L’espectador únicament coneix allò que se li mostra en pantalla, ja que no disposa de visió del que ocorre més enllà dels límits d’aquesta.
Noció del fora de camp

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s