Característiques de les filmacions domèstiques

Definim primer què entenem per filmació domèstica. Podem contraposar el terme a professional i definir com a domèstica aquella filmació que es fa simplement enfocant la càmera i prement el botó de gravar. I, per tant, entendríem com a professional l’enregistrament realitzat amb un coneixement de causa més gran. Així doncs, no ens adrecem al professional de la imatge, sinó al professional de l’entorn multimèdia i intentem oferir-li pautes per a usar el vídeo d’una forma professional. Vegem, doncs, com seria una filmació domèstica.
Hi ha una sèrie de paràmetres que caracteritzen una filmació domèstica i que acostumen a repetir-se una vegada i una altra. Seguidament veurem quins són els més comuns com a primer pas en l’aprenentatge del llenguatge audiovisual.
Fem primer una analogia. Quan sentim un discurs o llegim un text captem la totalitat del missatge. Habitualment no ens entretenim a analitzar les unitats, però sabem que podem aïllar paràgrafs, frases o paraules. També, per exemple, si escoltem una peça musical, la majoria de nosaltres captem una globalitat. No obstant això, els músics són capaços d’aïllar-hi elements menors com el compàs o les notes. Quan veiem un film també captem habitualment la seva totalitat. Ens impressiona o no, ens captiva, ens atrapa. Habitualment no l’analitzem, i és millor així, ja que si ens dediquem a fer-ho és símptoma que ens captiva poc. Però, evidentment, podem fer-ho, i especialment després d’haver vist una pel·lícula per primera vegada com a espectadors serà interessant tornar-hi amb una mirada analítica per a buscar-ne els elements bàsics. La unitat d’un clip audiovisual és el pla. El pla és tota la successió d’imatges que van des d’un punt de tall fins al següent.
Normalment tenim la sensació que en un film una acció es representa completa, però normalment no és així. Podem veure el pla d’una persona que camina pel carrer, un altre pla de mig cos, un altre de la cara i un altre dels peus. Probablement tindrem la sensació d’una acció contínua, però si ens entretenim a analitzar-la veurem que hi ha talls entre un pla i un altre. Tornarem a tractar el tema més endavant, però ara només ens interessa comentar la noció del pla i relacionar-lo amb la presa.
La presa és allò que captem amb la càmera entre el moment que premem el botó d’enregistrament per iniciar-la fins que el tornem a prémer per aturar-la. D’aquesta presa, en l’edició posterior en seleccionarem només la part que ens interessi. És a dir, aïllarem els plans a partir dels quals construirem el clip final.
Una vegada hem vist, doncs, la idea de presa i pla, tornem a les característiques de la filmació domèstica.
Les filmacions professionals capten unes preses clares i planificades. Hi ha molt poc d’atzar i molt de previsió. Sovint, les preses es repeteixen una vegada i una altra per a tenir-ne un repertori suficient per a poder seleccionar durant l’edició el fragment òptim i el pla desitjat.
Les filmacions domèstiques acostumen a tenir preses llargues i mogudes, amb moviments de càmera dubitatius, i s’hi utilitza molt sovint el zoom. Les escombrades de càmera d’un costat a l’altre són freqüents. Els punts de vista acostumen a ser generals i distants. Els paisatges tenen massa cel o terra. Els motius es col·loquen en el centre de la pantalla i no es componen.
Moltes d’aquestes característiques són habituals en la majoria de videoaficionats. Potser per això causa pànic trobar-se davant la invitació d’un amic per a veure el seu vídeo de les vacances o d’algun esdeveniment familiar. La perspectiva de passar potser hores davant d’imatges mogudes i que, a més a més, no es veuen massa bé no fa precisament massa il·lusió.
Posar en marxa la càmera i filmar tot el passa davant seu és fàcil. Entendre que es tracta d’un mitjà per a comunicar o explicar alguna cosa requereix un cert procés d’aprenentatge. Fer el pas que va d’una filmació espontània a la utilització de la càmera amb intencionalitat no és difícil. Es tracta simplement d’avançar en l’alfabetització audiovisual.

Punts característics de les filmacions domèstiques

Les filmacions domèstiques presenten una sèrie de punts comuns i habituals. En una relació simplificada, és possible identificar les següents:
  • Preses excessivament llargues.Moltes vegades l’acció es capta en temps real. Dura tant en la realitat com en l’enregistrament. Les preses són excessivament llargues i avorreixen l’espectador que no ha estat allà. Algunes vegades és necessari filmar en temps real. Una conferència o un espectacle poden exigir que es captin en la seva totalitat, ja que és important sentir o veure tot l’acte, però en la majoria de les filmacions això no és així. És preferible sintetitzar i captar l’atenció que mostrar-ho tot i avorrir la gent.

  • La imatge tremola o es mou amb excés. Filmar amb una càmera domèstica comporta una certa tremolor en la imatge. Tret que s’utilitzi un trípode, el moviment és inevitable. No obstant això, entre una lleugera inestabilitat i una agitació constant hi ha molt diferència. Les imatges molt mogudes acaben marejant l’espectador. Cal evitar-ho aprenent a mantenir estable la càmera. Darrerament cal destacar els estabilitzadors d’imatge, tant per HDSLR com per mòbils.

  • Moviments de càmera dubitatius. Sovint, la càmera es mou de manera erràtica; inicia moviments cap a la dreta o l’esquerra que no acaben, s’atura bruscament, canvia de direcció i fins i tot de sentit, torna cap enrere bruscament… La persona que usa la càmera ha d’aprendre a planificar els seus moviments i ha d’evitar, sempre que sigui possible, la improvisació sobre la marxa.

  • Utilització gairebé constant del zoom. Aquesta és una altra característica clàssica dels aficionats del vídeo. Usen massa el zoom i les seves filmacions acaben cansant. En general, un zoom no aporta informació nova; només mostra en un temps excessiu el mateix que es podria mostrar en un parell de plans fixos consecutius. Aquest problema no és típic de la realització amb HDSRL i mòbils

  • Escombrades de càmera d’un costat a l’altre sense solució de continuïtat. Aquesta és una característica que es relaciona amb altres esmentades anteriorment. La filmació contínua, sense moments en què la imatge s’estabilitzi a la pantalla, és típica de gran part dels principiants del vídeo.

  • Punts de vista generals i distants. En aquest punt podem comparar la pantalla de cinema i la del televisor. A la primera un paisatge pot resultar interessant i meravellós, mentre que a la segona el mateix escenari permet observar amb prou feines uns quants detalls. El vídeo és un mitjà que no pot abusar de punts de vista generals perquè el seu nivell de detall és baix, tot i que pot ser que amb les noves pantalles planes i l’alta definició la situació canviï. Podem pensar que captar escenes distants és un recurs fàcil de dur a terme i comporta pocs problemes per a qui usa la càmera, però els resultats que s’aconsegueixen no destaquen precisament pel seu interès. Aprendre a captar imatges amb el grau d’aproximació òptim és important en l’aprenentatge del llenguatge audiovisual. Actualment la resolució de les HDSLR és molt gran i poden emular el cinema.

  • Preses amb massa cel o terra. És habitual que no es compongui la imatge i que simplement s’apunti cap a allò que es veu i es premi el botó d’enregistrament. Moltes vegades queden gravades zones excessives de cel o de terra. Tret que tinguin algun interès especial, aquests motius que abunden en moltes filmacions domèstiques no aportes res. És preferible no insistir-hi.

  • Col·locació dels motius o els subjectes de la filmació al centre de la pantalla. Un últim punt paradigmàtic de les filmacions domèstiques és la tendència generalitzada a situar el motiu principal al centre de la pantalla. Més endavant, en parlar de composició, es comentarà que el centre geomètric no coincideix habitualment amb el centre d’interès visual d’una composició. Aquí simplement s’assenyala aquest fet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s